​© 2013 Llibre-Guia de la Serralada Litoral - HISTÒRIA I ITINERARIS  -  QUI SOM

ALTRES SINGULARITATS

CAPELLA DEL COLL DE PARPERS........ 159

CAPELLETA DEL COLL DE CAN GURGUÍ ...160

CREU DEL BEI .......................160

DOLMEN FALS DE CAN MAIMÓ ...........161

FITA CARTOIXANA I ..................162

FITES CARTOIXANES II - III .........162

MONÒLIT DEL COLL DE BURRIAC.........162

NECRÒPOLI MEDIEVAL DE CAN BOQUET....163

PEDRA DE LA CABRA...................164

PEDRA DE L’ELEFANT,L’INDI I ELMOAI..164

PEDRA DEL LLAMP.....................165

PEDRERA DEL TERCIO..................166

ROCA DE LES TRES CASSOLETES.........166

ROCA DEL DINOSAURE..................167

ROCA D’EN RIERA.....................168

SAGRAT COR DE TEIÀ..................168

 

ROQUES D’ESCALADA

ROCA DE L’ANDREU ...................169

ROCA DEL CONTRAVENT.................169

ROQUES DE CÉLLECS ..................170

ROQUES DE L’IGNASI I CAU DE LA

GUINEU..............................170

ROQUES NOVES........................170

ALTRES SINGULARITATS A LA RODALIA...170

Pedra de l'Elefant
Roca del Dinosaure
l'Indi i el Mohai
Dolmen Fals de Can Maimó
Fita Cartotxana I
Show More

Altres Singularitats

 

Aquest capítol el fem servir com a calaix de sastre per incloure-hi elements que, per les seves característiques, no tenen cabuda en els capítols precedents. Tot i això, alguns són elements importants, altres interessants i tots plegats, com a mínim, curiosos de conèixer.

 

Capella del Coll de Parpers


Inicialment s’anomenava Capilla de Cristo Rey, ja que es va construir sota aquesta invocació el 1941, en recordança de la molta gent del Maresme que allà va ser afusellada durant la guerra civil. Amb la democràcia, va ser rebatejada en honor de tots els morts tant d’una banda com de l’altra i així consta en un rètol damunt del portal.

Aquesta petita construcció defuig l’estètica convencional de les capelles i més aviat recorda l’entrada d’una caserna. L’impulsor de l’idea va ser el rector de La Roca del Vallès, Rdo. Eudaldo Dachs, i van sufragar les despeses els ajuntaments de la rodalia. Davant de la porta hi ha dues fileres de cinc bancs cadascuna per als assistents a la missa, que se celebrava cada any el segon diumenge de maig.

Actualment està en desús i no hem pogut esbrinar en quin any es van interrompre les celebracions eucarístiques. Sembla que la capella es va popularitzar acausa d’un reportatge de la televisió catalana, fet que va conduir al canvi denom i de dedicació. Fins en aquell moment estava en perfecte estat i això podriahaver estat la causa de l’abandonament.
 
Localització: La Roca del Vallès. Al Coll de Parpers, C-1415c entre Argentona iLa Roca del Vallès, a l’inici de la pista que duu a la urbanització Sant Carles. Quatre xiprers ens indiquen el punt exacte.

Coordenades: x=447159 y=4603791 z=298
 
Capelleta del Coll de Can Gurguí

 

No hem trobat cap dada ni referència sobre aquest element, per tant tot el que podem dir-ne són conjetures. A la placa gravada trobem un ull inscrit en un triangle, el conegut «Ull que tot ho veu» o «Ull de la Providència ». Aquest símbol està present en el Gran Segell dels Estats Units i també apareix en el revers dels bitllets d’un dòlar americà. Hom els relaciona amb la maçoneria, doncs molts dels pròcers de la independència dels Estats Units eren maçons. També utilitza un símbol semblant l’Ordre dels Perfectibilistes (anomenada també dels Illuminati), creada el 1776 a Baviera.

 

A l’esmentada placa gravada, collada a la columna que sosté la capelleta, al final d’un reguitzell de frases més o menys místiques, hi ha la postdata següent: «PD. Reliquia perteneciente a otros mundos estelares» El curiós és que el que hi ha realment és una reproducció de les muntanyes de Montserrat i una imatge de la Moreneta. Deixem que cadascú hi busqui explicació. La nostra és que algú va decidir canviar el contingut original per quelcom més de casa.

 

Localització: Premià de Dalt. Situats al coll de Can Gurguí (vegeu l’accés a la font homònima) baixem 60 m fins a trobar a la dreta un dipòsit d’aigua verd i l’inici d’un camí senyalitzat com a GR. Seguim el GR, ignorant altres opcions a dreta i esquerra, durant 210 m. A la dreta trobarem un curt trencall que mena a la capelleta, plantada en una petita clariana d’un alzinar.

 

Coordenades: x=442773 y=4596542 z=363

 

Creu de Bei

 

També coneguda amb altres topònims semblants (Beia, Alí Bei, Aveia, Avellà, Abellà). L’actual creu és de ferro i fou col·locada el 1987, dalt d’un petit monticle rocós. No deixeu de fer la foto de la creu amb el castell de Burriac al darrere. Està situada als límits entre Cabrera de Mar i Cabrils i probablement el motiu de la seva existència és com a fita de terme.

 

Hi ha diverses llegendes sobre aquesta creu. El llibre Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina de Ramon Coll i Josep M. Modolell n’explica un parell. Ens quedem amb la següent:

 

«A-Beia o Alí-Bei, senyor del castell de Burriac, va ordenar a una súbdita de Cabrils que pugés al castell el dia del seu casament per tal d’exercir el dret de cuixa sobre ella. En cas contrari, l’aniria a cercar amb els seus soldats. Assabentat el senyor del castell de Vilassar de Dalt, enemic del de Burriac, s’oferí a ajudar a la noia i al poble de Cabrils.

 

»Dit i fet, els de Vilassar varen parar una emboscada als de Burriac per quan sortissin a cercar la noia, que lògicament no es presentaria. En la lluita morí Alí-Bei i alguns dels seus homes, acabant així el domini del dèspota. En record dels fets es plantà una creu en el lloc de la batalla.»

 

Localització: Cabrils. Al poble, pugem pel carrer del Camí d’Argentona fins a la cruïlla amb el carrer de les Alzines. Continuem amunt 160 m pel mateix carrer fins a trobar a l’esquerra una pista que surt en direcció NE. La prenem fins a la creu, a 460 m i en una confluència de camins. Vegeu també l’Itinerari 3.

 

Coordenades: x=448233 y=4598639 z=294

 

DOLMEN FALS DE CAN MAIMÓ

 

Com el seu nom indica, es tracta d’una imitació moderna d’un dolmen. Segons ens explica elpersonal de Can Maimó, durant l’arranjament dels terrenys per a la pràctica del golf es vanretirar algunes pedresque feien nosa. A manca d’una altra utilitat, les varen col·locar simulantun dolmen, que restaplantat a la vora d’un dels greens.

 

Localització: Vilanova del Vallès. Dins dels camps de joc del Pitch & Put deCan Maimó, a la part alta de la banda de la masia.

 

Coordenades: x=422799 y=4598685 z=189

 

FITA CARTOIXANA I

 

És una antiga fita de pedra, probablement de les utilitzades per delimitar les finquesde la Cartoixa de Montalegre. Les propietats dels cartoixans s’estenien desde La Conreria fins a pràcticament el coll de Parpers. Aquestes fites normalmenttenen esculpits motius religiosos al davant i en alguns casos també hi ha gravatsal darrere. Els elements més comuns són la creu i dos xiprers, símbol de la immortalitat.

 

N’hi ha bastants de fites cartoixanes escampadesper tota la serralada, encaraque moltes són simples paral·lelepípedes de pedra sense cap atractiu especial. Aquesta que presentemté a la part anterior latípica creu i els dos xiprers. A la part posterior hi ha unsangles dels quals desconeixem el significat exacte. Una teoria és que tal vegadatenen a veure amb elcens que havien de cobrarels cartoixans, prestacions agràries o drets dominicals, com el de tempteig.

 

Localització: Martorelles.A peu de pista, a la mateixa banda que el dolmen de Can Gurri i uns 80 metres al N. Les reduïdes dimensionsi el seu color grisenc la poden fer passar desapercebuda. Vegeu l’accés al dolmen de Can Gurri i també l’Itinerari 1.

 

Coordenades: x=440020 y=4596621 z=396

 

FITES CARTOIXANES II - III

 

Són fites de pedra granítica, menys esveltes que la Fita I ja esmentada. Tenen unes mides aproximades de 36 x 30 x 13 m. Només presenten inscultures enuna de les cares, normalment un turó amb una creu i dos xiprers, un a cada costatdel turó. Estan disperses pel vessant O del turó d’en Galzeran, en el que s’anomenael Bosc Bonic. N’hem localitzat dues, però probablement n’hi hagi bastantes més.

 

Localització: En aquest cas obviarem donar-ne detalls per preservar de l’espoli aquest fràgil patrimoni.

 

MONÒLIT DEL COLL DE BURRIAC

 

Monòlit de granit de més de cinc metres d’alçària, tot d’una peça i molt ferm. Fouerigit el 1980 en commemoració del 500è aniversari de l’alliberament dels lligams senyorials de les viles veïnes amb la Baronia del Maresme

... ... ...

 

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now